CAPITOL 10: CON EL INTERNET...

Després de tantes decepcions amb el sexe oposat, un dia l'Helena la lletja, després d'anar d'excursió a un poble de muntanya molt molt lluny de casa seva, Navarcles es deia el poble, on hi va anar a veure una gran amiga, que ara ja no es podia traslladar al petit poble que habitava l'Helena, ja que no podia agafar el seu super cotxe... Va prendre una nova decisió.

Al poble que vivia la gran amiga, l'Helena va respirar aire pur, aire net, aire de tardor... tots els "porus" de la pell es van obrir de cop per absorbir tota la naturalesa que l'envoltava... els ànecs van notar la seva energia receptiva i, fins i tot, s'acostaven a ella...

Allà va ser quan l'Helena va decidir deixar de banda els homes reals, i entrar en un nou món, el món virtual... Tot i que actualment, als voltants de l'Helena la lletja es movien homes molt interessants, intel·ligents, culturalitzats en matèries infinites, que l'avisaven d'un futur canvi que es produiria mundialment el 12 de desembre del 2012... però ja havia pres una decisió, entrar dins d'un ordinador a buscar l'home de la seva vida...

Les seves amigues feien dies que li ho deien, li comentaven casos verídics de parelles que s'havien format a traves de pàgines com el meetic o el match, però ella tenia una nou recurs infalible.... el FACEBOOK!!!!!!! ja que li han assegurat q la vida internàutica és fabulosa! sempre guanyes!

S'havia disposat a trobar l'home de la seva vida a través del FACEBOOK!

... Continuarà...

CAPITOL 9: XOU DARRERE XOU

Per fi era divendres, les 20 hores, l'Helena surt corrents de la feina, per trobar-se amb el seu il·lustríssim a l'estació i dirigir-se a la gran ciutat, a la capital, a Barcelona! Aquest ja va ser el primer impacte, ja que l'Helena no estava acostumada a visitar la gran ciutat perquè està plena de gent i de carrers desconeguts... Però s'hi va afrontar. Van arribar a Plaça Espanya, i des d'allà van caminar, enmig de boscos, van pujar escales, de mecàniques i no, fins arribar al Palau Sant Jordi.

Van arribar molt puntuals, el temps just de demanar una cervesa petita i començar el concert... comença amb, " vamos a tocar un rock and roll a la plaza del pueblo", i per sorpresa de l'Helena, aquesta cançó la coneixia... bé començava bé, fins que... a la tercera o quarta cançó, a l'Helena li van començar a entrar els calors, si, si, fogots... es va començar a treure la roba, però la calor no desapareixia. Va notar que li començaven a fallar les cames, i va decidir sentar-se, tot d'una, a terra. Va preveure que començava a fer un dels seus xous tant particulars, i molt coneguts pels seus amics/gues més íntims. Llavors va decidir marxar del lloc on estava perque l'il·lustríssim no es percatés del que estava passant. Que pensaria ell d'ella? Qùe és una boja? ( una mica si, perquè enganyar-nos)

L'estratègia va ser deixar-li totes les coses a terra perquè no es pogués moure. Ella va marxar cap a les afores de la multitud, amb molta feina va arribar a la paret i es va estirar al terra, i va posar-se en la posició que més li agradava, amb les cames enlaire perquè la sang li pujés al cap! Va estar un minuts estirada fins que va venir l'amic segurata, preocupat, li va oferir la seva ajuda, l'Helena només li va demanar una mica de sucre, però al minut es presenten tres personatges vestits de vermell, primer es va pensar que estava enmig d'un anunci de compreses i que eren la seva mesntruació, però quan va veure que anaven acompanyats d'una una cadira de rodes de color taronja! Va deduir que només podien ser els de la Creu Roja! l'Helena no es podia imaginar el xou que estava montant, sort que l'il·lustríssim no ho estava veient...

Total, en aquell moment, l'Helena es va aixecar de cop, tota suada però ja es podia mantenir de peu. Es va negar a asseure's a la cadira, ella podia anar, a on fos que tingués d'anar, caminant! bé doncs els tres personatges de la Creu Roja, la van portar fins a infermeria, li van pendre la pressió, molt baixa, i li van fer la prova del sucre, estava bé.

Un cop passat tot el protocol de prendre les dades, va marxar corrent, desitjant que no hagués passat molta estona, i que el seu il·lustríssim, no s'hagués percatat de res... Doncs a mig camí, va xocar contra ell, que anava tot carregat amb les coses de l'Helena, i es mostarava una mica preocupat.

Evidentment, l'Helena no sap mentir, i no havia tingut temps suficient per preparar-se mentalment una excusa, i finalment, li ho va explicar tot...

Però va salvar perfectament la situació, ja que ell no es va enterar de res, i va poder continuar ballant les fabuloses cançons que estaven disfrutant... "Dime que me quieres", "Salta!"; però es va perdre la millor cançó... i ell li va estar recordant tota la nit, " quiero quiero besarte".

Si no hagués fet un dels seus xous tant particulars, ell li hauria donat un petó quan sonava aquesta cançó? això ja no ho podrem saber... però...

http://es.youtube.com/watch?v=8A-w3adhrxs

... Continuarà...

CAPITOL 8: LA RECOMPENSA

Després de tres dies envoltada de llàgrimes i desesperació, degudes al "gran plantón", l'Helena semblava que tornava a aixecar el cap, ja que va assistir, en principi, una mica a contracor, a un sopar màgic, ple de bones converses, converses freakys i molt de ron... Aquella nit va ser especial, i tant va ser així que va acabar de la millor manera.

L'endemà va anar a jugar l'esport que s'ha aficionat, al de les pilotes, i després d'una nit màgica, evidentment, l'Helena ni veia ni tocava les pilotes...

Però durant una setmana, el silenci va reinar la vida de l'Helena. Esperava una trucada, un missatge, un reencontre... però no era així.

Tanmateix, en mig dinar de divendres, la va sorprendre una trucada, ella va projectar tota la seva energia perquè la persona que estigués a l'altre cantó del telèfon fos el seu il·lustríssim... i sorpresa! era ell!!!

L'Helena, sorpresa, emocionada,nerviosa, bloquejada,... va despenjar el telèfon, amb molta curiositat. Quina una li tenia preparada el seu il·lustríssim?

Doncs, la GRAN RECOMPENSA! una nova cita! aquest cop ja no era a un teatre, ni amb més gent, aquest cop era al Palau Sant Jordi, rodejats de molta gent desconeguda i disfrutant de la música dels TEQUILA!!!

Si, si.... SALTEU, SALTEU AMB MI!!!!!!!

...Continuarà...

HELLE MUSIC

NOU LLENÇAMENT!!!!!!!!!!!!

...A QUI LI IMPORTA...

Dedicat a tots/es els/les seguidors/es d'aquesta pàgina.
i...En memoria del colom que ahir, l'Helena la lletja, no va poder salvar...

CAPITOL 7: EL PLANTÓN....

Un dia, l'Helena estava emocionada perquè anava al teatre amb els seus amics i el seu últim... com li podriem dir... Il·lustríssim... però 3 hores abans de l'hora acordada, rep una trucada.

Pensant-se que era per acabar de concretar l'hora i el lloc, es va trobar que era una trucada de plantón!!! jejejeje!!

En fi, que en aquesta vida hi han moments de tot... i això, l'Helena la Lletja, també ho superarà, si no ho ha superat ja... Ja que l'Helena viu la vida amb molt de sentit de l'humor, i francament, aquest fet li va fer molta gràcia... a qui li podia passar sino a ella????

...Continuarà...

... EL VIDEO!!!...

CAPITOL 6: LA TRANSFORMACIÓ...

Un dia l'Helena va anar a sopar a casa d'una amiga per donar per inaugurat, el seu nou "nidito de amor" de la seva amiga. El sopar va ser d'allò més interessant, entre riures, converses extenses, descobriments de bruixes averia, orgasmes de xocolata,... les amigues de l'Helena van decidir posar-li una mica de color a la cara, per veure si d'aquesta manera, trobava per fi, un acompanyant per la nova etapa de la vida que li tocarà viure... perquè, en temes laborals, l'Helena ha aconseguit un ascens, tot i que ella no s'ho acaba de creure perquè no és la primera vegada que tanquen el pacte... fins que no hagi firmat res, no es pot cantar victoria...

Doncs és així que es van disposar a posar més guapa a l'Helena la lletja:

ABANS:

DESPRÉS:

... Continuarà...

(Nota de l'autora: quan pugui penjaré el video, que no se que passa però no em deixa)

CAPITOL 5: EL RETORN...

Després d'uns dies desconectada del món social i "civilitzat", l'Helena va decidir-hi tornar. I vés per on, que va coinicir el dia del seu retorn amb una gran festa al seu fabulós bar... era la festa del seu ron preferit...
La tornada a la civilització no podia ser millor... Aquella nit va disfrutar com ho feia ens els vells temps, amb l'esperit d'una nena petita...I la companyia, tampoc podia ser millor...
Aquella nit va abandonar el seu bar, que en portava més als peus que al cap, o al cap més que als peus, a hores d'ara encara no ho podria diferenciar, i va sortir carregada de tot l'equipatge per a poder anar a jugar al nou esport que s'havia aficionat... un esport on suava les pilotes... i li encantava...

D'allà va anar a parar, sense saber com hi va arribar, a una discoteca amb el nom de l'arbre del seu amic, el Petit Princep, i per la seva gran sorpresa es va trobar amb vells amics, amics que la van omplir d'energia i van fer que el seu retorn fós el millor del món mundial, l'Helena no podia ser més feliç, el seu món tornava a ser fabulós!!!

Tot i que la seva germanastra, no descansa mai... Aquella nit no li va importar... i va acabar d'entendre, la seva germanastra, que amb l'Helena no hi havia res a fer quan d'homes es tractava... no havia desenvolupat les habilitats socials necessaries per a poder interrelacionar-se amb el sexe contrari. Però l'Helena sabia que tot i així no es cansaria... La germanastra estimada és una lliutadora nata, quan d'esport no es tracta, i no tiraria la tovallola fins que no hagués assolit el seu objectiu principal, però ja n'havia aconseguit un... que l'Helena oblidés per complet el pobre i trist bufó de carrer, que tot i haver acabat amb ell de la manera més radical, continuava fent el borinot.

... Continuarà...

CAPITOL 4: L'OMBRA FOSCA

Després dels dies esplèndids i plens de glòria, de cop i sobte, una ombra fosca i estranya va cobrir els dies i setmanes de l'Helena.

Ella buscava, de forma desesperada, alliberar-se d'aquesta ombra pertorbadora. Però aquesta ombra no va arribar sola, venia acompanyada d'una persona vestida de negre, dic persona perquè no es podia identificar el seu sexe, i es movia pels entorns de l'Helena amb una moto, també negre, com el seu casc; i controlava a cada moment els moviments de l'Helena.

Tot això no la deixava viure, i de mica en mica anava perdent les ales, i la llum... com combatre a una forma estranya sense forma? com borrar del mapa a una persona fosca? Aquestes s'havien apoderat de la seva vida per complert.

Fins que un dia, l'Helena cansada de no poder viure, de no volar, va decidir plantar-hi cara al assumpte, i va agafar el toro per les banyes, va perdre la por i es va plantar davant de la persona fosca i va intentar establir una conversa raonable, al principi no va anar massa bé, cada cop que aquella persona parlava, l'Helena es sentia derrotada, i cada cop s'anava enfonsant més... fins que cansada de les orelles vermelles, va remuntar la situació; va canviar el to de la conversa, només amb una mica d'imaginació, creativitat i humor, va sortir-se'n vencedora! De repent la persona fosca va desaparèixer i amb ella l'ombra que cobria tot el cel.

L'endemà pel matí, quan l'Helena es va despertar, temorosa, va treure el cap per la finestra per comprovar que tot això no hagués estat un somni, i per sorpresa seva no havia sigut així, l'ombra havia desaparegut de veritat i el sol tornava a il·luminar els dies a la vida de l'Helena, i les pedres del camí, que fins ara li bloquejaven el pas, s'havien fet amigues de l'Helena, com a mostra d'agraïment per retornar el sol a la seva vida, i ara li obrien el camí, marcant-li per on havia de caminar.

...Continuarà...

HELLE MUSIC

PRIMICIA!!!!!

LLENÇAMENT DEL NOU VIDEOCLIP:

FELICIDAD, QUE BONITO NOMBRE TIENES...

SECCIÓ PUBLICITARIA

ASPIRADOR... BEJIGA-BAGINA

(se lo come todo)

(Extret del calaix dels records)

CAPITOL 3: UN INESPERAT VIATGE AL MARROC

Per qüestions laborals futures, l'Helena va haver de viatjar al Marroc, com no, acompanyada de la seva magnífica germanastra, que no se'n perdia ni una. Van disfrutar dels seus magnífics tajins, de la música tant característica, i van viure com es vivia el Ramadà, al seu país d'orígen.







Aquell viatge, va servir a l'Helena, per reconduïr el seu futur laboral, va passar per tot tipus d'experiències professionals fins que el destí va jugar el seu paper. Totes les portes estaven tancades menys una, havia de tornar a l'edifici on hi va passar 3 anys de la seva vida, un edifici ple de gent, gent de tota mena, però cap que valgués la pena.

Francament al tornar-hi a entrar, li van passar pel cap tots els records, i alguna que altra mala experiència.

Per la seva sorpresa, després de 4 anys, hi havia la mateixa gent, disfressada de manera diferent i amb diferents cares... En un moment va desitjar escapar d'allà i no tornar-hi més, però després va pensar en el seu futur, en millores laborals i millors sous, i va decidir afrontar-s'hi de nou, l'esperançava pensar que només seria un any, un any intens, però només un any. ( i que és d'un any en aquesta vida tant llarga?)

Al tornar al seu país natal, després de tantes vivències, a l'Helena li va agafar una gran indigestió, i es va passar dos dies sentada a la tassa del water de la seva vella casa.

... Continuarà...

CAPITOL 2: LA VIDENT FUS FUS

L'Helena, quan va tornar del palau de l'Homedelasevavida, pel cap li rodaven varies preocupacions; una era, quina hauria sigut la impressió que havia donat, l'altre, el resultat de l'avaluació inicial, i per últim, l'Homedelasevavida li havia parlat d'un forat negre que el perseguia i el bloquejava mentalment.

L'Helena, doncs, va decidir anar a veure a una vella amiga, la vident FUS FUS, amb una única intenció, trobar una solució per a tot allò que li preocupava.

En aquella trobada, amb la seva vella amiga, va experimentar lo inexperimentable. La vident FUS FUS es va dedicar a fer netejes a distància dels mals esperits que rodejaven a la vida de la jove Helena. Primer va intentar netejar a l'Homedelasevavida, després el seu lloc de treball, ja que la vident, deia que estava carregat de males energies que floraven i sortien del subsòl. Finalment , la vident, va rebre una trucada, i també va netejar el Sorlidiscau!

(va ser una experiència única i inoblidable)

Menys mal, que l'Helena , d'allà en va sortir amb una turmelina a la mà per donar-li a l'Homedelasevavida quan es tornèssin a veure, i així, aquesta el protegiria del forat negre que bloquejava la seva ment, i de l'energia negativa que el rodejava.

... Continuarà...

( Agradecimientos a la vidente FUS FUS!!)

CAPITOL 1: KNOCK KNOCK

La vida de l'Helena, sempre havia estat envoltada de caos fins que un dia va assistir a un dinar amb un intel·lectual de l'època, que segons la seva germanastra, era "l'homedelasevavida". En aquell dinar romàntic, rodejat de veles, d'olor d'inscens suau, es va sacsejar el caos de la seva vida. Per fi, davant seu, tenia a un home amb les coses clares, intel·ligent, de conversa fàcil, i sobretot persona.

Feia temps que a la seva vida no apareixia ningú així, ell era especial, brillava amb llum propia...
El dinar romàntic amb l'Homedelasevavida, va anar de perles i l'endemà ja es comunicaven via electrònica, ja que els dos van pensar que era massa agosserat demanar el telèfon a l'altre. En les seves converses telemàtiques van començar a concretar una nova trobada, amb un primer objectiu, que l'Helena aprengués a tocar la guitarra.

Doncs així va ser, l'Helena es va traslladar fins al palau de l'anomenat Homedelasevavida, van gaudir d'una fabulosa vetllada, i de la primera classe de guitarra, on, l'Homedelasevavida, en va extreure l'avaluació inicial per tal d'eleborar un programa adaptat a les seves necessitats.

http://es.youtube.com/watch?v=d-5JvACzGp8

Aquesta és la primera cançó que va aprendre a tocar... aquesta serà la primera cançó de la BSO del Fabulós món d'Helena la lletja.

... Continuarà...

(Nota de l'autora: Anònims!!!! M'agradaria conèixer el vostre nom!!!)

CAPITOL 0: JA NO HO AGUANTO MÉS!

L'Helena, cansada de que a la seva vida només hi apareguessin éssers interessats, manipuladors i bonics de cara... va decidir trencar amb tot allò que la lligava a ells, i en definitiva, amb l'últim esplèndit que havia aparegut:

Però clar, ella no seguia el protocol de la societat, i quan decidia fer algún pas, ho feia a la seva manera, tant peculiar, i tant... explosiva...

El bufó de carrer va desaparèixer en aquell instant de la seva vida.
Primer es va quedar desconsolada. Ara per a qui ploraria? per qui es despertaria cada matí?? ja no tenia cap home a la seva vida.

De cop i sobte, li va deixar de preocupar, havia decidit viure per ella mateixa, plorar per ella mateixa i despertar-se cada matí per ella mateixa. Havia fet un planning de vida, només comptant amb ella mateixa, i evidentment, amb les seves amistats, aquelles que sempre estan al seu costat.

Un dia, la seva germanastra va organitzar un dinar, i la va convidar. Li va explicar que en aquell dinar hi aniria algú especial. Ella s'hi va presentar amb les seves millors gales.

... Continuarà...

comença una nova sèrie a Blogspot: El fabulós món d'Helena la lletja...

Aquí us presento a la protagonista de la nova serie que s'emitirà a blogspot a partir de ja!

Ella es diu Helena, treballa al sector terciari i li acaba de nèixer el sentiment d'arribar més lluny a la seva vida.

Qui la rodeja només intenta buscar-li parella, però la cosa mai acaba de cuallar, ja que, podem dir que l'Helena, és un pèl estranya, i no s'acaba d'integrar al 100% a la societat actual.

L'Helena viu molt feliç al seu món, imaginari i solitari, però la resta del món creu que ella serà més feliç amb algú al seu costat que l'acompanyi, o almenys que l'entretengui.

Fins que un dia arriba un caballer que li descobreix un nou món, fins ara desconegut per ella, però aquest resulta que no és un caballer, simplement era un bufó de carrer.

Darrera d'aquest apareix un intel·lectual de l'època, amb moltes destresses en molts camps diferents... sembla que s'entenen...

Aquí una breu sinopsi del que pot arribar a passar al Fabulós món d'Helena la lletja!

Continuarà...

Que comenci l'espectacle!

Benvinguts al nou blog, aquest sí que està obert al públic i la seva intencionalitat és que sigui un blog ACTIU i PARTICIPATIU!

Però hauré de començar amb la difussió, primer... de mica en mica... de moment ja l'he creat...

un petó molt fort per aquells que entreu a fer una ullada!