Per fi era divendres, les 20 hores, l'Helena surt corrents de la feina, per trobar-se amb el seu il·lustríssim a l'estació i dirigir-se a la gran ciutat, a la capital, a Barcelona! Aquest ja va ser el primer impacte, ja que l'Helena no estava acostumada a visitar la gran ciutat perquè està plena de gent i de carrers desconeguts... Però s'hi va afrontar. Van arribar a Plaça Espanya, i des d'allà van caminar, enmig de boscos, van pujar escales, de mecàniques i no, fins arribar al Palau Sant Jordi.
Van arribar molt puntuals, el temps just de demanar una cervesa petita i començar el concert... comença amb, " vamos a tocar un rock and roll a la plaza del pueblo", i per sorpresa de l'Helena, aquesta cançó la coneixia... bé començava bé, fins que... a la tercera o quarta cançó, a l'Helena li van començar a entrar els calors, si, si, fogots... es va començar a treure la roba, però la calor no desapareixia. Va notar que li començaven a fallar les cames, i va decidir sentar-se, tot d'una, a terra. Va preveure que començava a fer un dels seus xous tant particulars, i molt coneguts pels seus amics/gues més íntims. Llavors va decidir marxar del lloc on estava perque l'il·lustríssim no es percatés del que estava passant. Que pensaria ell d'ella? Qùe és una boja? ( una mica si, perquè enganyar-nos)
L'estratègia va ser deixar-li totes les coses a terra perquè no es pogués moure. Ella va marxar cap a les afores de la multitud, amb molta feina va arribar a la paret i es va estirar al terra, i va posar-se en la posició que més li agradava, amb les cames enlaire perquè la sang li pujés al cap! Va estar un minuts estirada fins que va venir l'amic segurata, preocupat, li va oferir la seva ajuda, l'Helena només li va demanar una mica de sucre, però al minut es presenten tres personatges vestits de vermell, primer es va pensar que estava enmig d'un anunci de compreses i que eren la seva mesntruació, però quan va veure que anaven acompanyats d'una una cadira de rodes de color taronja! Va deduir que només podien ser els de la Creu Roja! l'Helena no es podia imaginar el xou que estava montant, sort que l'il·lustríssim no ho estava veient... 
Total, en aquell moment, l'Helena es va aixecar de cop, tota suada però ja es podia mantenir de peu. Es va negar a asseure's a la cadira, ella podia anar, a on fos que tingués d'anar, caminant! bé doncs els tres personatges de la Creu Roja, la van portar fins a infermeria, li van pendre la pressió, molt baixa, i li van fer la prova del sucre, estava bé.
Un cop passat tot el protocol de prendre les dades, va marxar corrent, desitjant que no hagués passat molta estona, i que el seu il·lustríssim, no s'hagués percatat de res... Doncs a mig camí, va xocar contra ell, que anava tot carregat amb les coses de l'Helena, i es mostarava una mica preocupat.
Evidentment, l'Helena no sap mentir, i no havia tingut temps suficient per preparar-se mentalment una excusa, i finalment, li ho va explicar tot...
Però va salvar perfectament la situació, ja que ell no es va enterar de res, i va poder continuar ballant les fabuloses cançons que estaven disfrutant... "Dime que me quieres", "Salta!"; però es va perdre la millor cançó... i ell li va estar recordant tota la nit, " quiero quiero besarte".
Si no hagués fet un dels seus xous tant particulars, ell li hauria donat un petó quan sonava aquesta cançó? això ja no ho podrem saber... però...
http://es.youtube.com/watch?v=8A-w3adhrxs
... Continuarà...
.JPG)
