dilluns, 22 de setembre del 2008

CAPITOL 3: UN INESPERAT VIATGE AL MARROC



Per qüestions laborals futures, l'Helena va haver de viatjar al Marroc, com no, acompanyada de la seva magnífica germanastra, que no se'n perdia ni una. Van disfrutar dels seus magnífics tajins, de la música tant característica, i van viure com es vivia el Ramadà, al seu país d'orígen.







Aquell viatge, va servir a l'Helena, per reconduïr el seu futur laboral, va passar per tot tipus d'experiències professionals fins que el destí va jugar el seu paper. Totes les portes estaven tancades menys una, havia de tornar a l'edifici on hi va passar 3 anys de la seva vida, un edifici ple de gent, gent de tota mena, però cap que valgués la pena.

Francament al tornar-hi a entrar, li van passar pel cap tots els records, i alguna que altra mala experiència.

Per la seva sorpresa, després de 4 anys, hi havia la mateixa gent, disfressada de manera diferent i amb diferents cares... En un moment va desitjar escapar d'allà i no tornar-hi més, però després va pensar en el seu futur, en millores laborals i millors sous, i va decidir afrontar-s'hi de nou, l'esperançava pensar que només seria un any, un any intens, però només un any. ( i que és d'un any en aquesta vida tant llarga?)






Al tornar al seu país natal, després de tantes vivències, a l'Helena li va agafar una gran indigestió, i es va passar dos dies sentada a la tassa del water de la seva vella casa.


... Continuarà...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Nova entrega, Helena la lletja va fent passets tot redecorant-se. I nosaltres en seguim el serial. Estaré atenta a la nova entrega.

Ja estàs millor?

Petonet i na nit

Uri Bruguera-Burriac ha dit...

Viatge al Marroc, tornes i hi ha gent que nomès a canviat de roba...concreta més que els seguidors del serial necesitem mes dades per xafardejar i fer bullir l´olla!Bé, amb lo del water si que has concretat, es veritat.

1 peto

Emma ha dit...

L'Helena va trobant el seu cami,va creixent i s'adona de que poc a poc aconseguira el seu objectiu.
Quin sera l'obectiu?
El futur i l'inspiracio dels guionistes ens ho diran.
Un peto.

Anna Manent ha dit...

Amb els viatges es canvia de paissatge peró al tornar tot segueix igual. I aixó espero!
L'helena vagi on vagi seguirà sent la mateixa, amb lliçons diferents apreses peró mai canviarà l'essencia!
Petons tita.