CAPITOL 4: L'OMBRA FOSCA

Després dels dies esplèndids i plens de glòria, de cop i sobte, una ombra fosca i estranya va cobrir els dies i setmanes de l'Helena.

Ella buscava, de forma desesperada, alliberar-se d'aquesta ombra pertorbadora. Però aquesta ombra no va arribar sola, venia acompanyada d'una persona vestida de negre, dic persona perquè no es podia identificar el seu sexe, i es movia pels entorns de l'Helena amb una moto, també negre, com el seu casc; i controlava a cada moment els moviments de l'Helena.

Tot això no la deixava viure, i de mica en mica anava perdent les ales, i la llum... com combatre a una forma estranya sense forma? com borrar del mapa a una persona fosca? Aquestes s'havien apoderat de la seva vida per complert.

Fins que un dia, l'Helena cansada de no poder viure, de no volar, va decidir plantar-hi cara al assumpte, i va agafar el toro per les banyes, va perdre la por i es va plantar davant de la persona fosca i va intentar establir una conversa raonable, al principi no va anar massa bé, cada cop que aquella persona parlava, l'Helena es sentia derrotada, i cada cop s'anava enfonsant més... fins que cansada de les orelles vermelles, va remuntar la situació; va canviar el to de la conversa, només amb una mica d'imaginació, creativitat i humor, va sortir-se'n vencedora! De repent la persona fosca va desaparèixer i amb ella l'ombra que cobria tot el cel.

L'endemà pel matí, quan l'Helena es va despertar, temorosa, va treure el cap per la finestra per comprovar que tot això no hagués estat un somni, i per sorpresa seva no havia sigut així, l'ombra havia desaparegut de veritat i el sol tornava a il·luminar els dies a la vida de l'Helena, i les pedres del camí, que fins ara li bloquejaven el pas, s'havien fet amigues de l'Helena, com a mostra d'agraïment per retornar el sol a la seva vida, i ara li obrien el camí, marcant-li per on havia de caminar.

...Continuarà...